Programa: La noche temática. "Mujer sin complejos" (TV2)
Agafe el programa quant ja duria uns vint minuts d'emissió. Però no em costa gens agafar el fil. Dues dones joves, d'uns 30 anys escassos, seuen als sofàs duna clínica d'estètica mentre esperen que el "seu cirurgià" (com qui diu: el "meu metge de capçalera") surta per fer-los una anàlisi rapidíssima de tot allò que s'han de canviar. Aquest procés de revisió dura uns dos minuts i elles satisfetes amb el pronòstic de canvi que els ha fet el "seu cirurgià" esperen impacients que els arribe l'hora de deixar-se obrir per tots els costats. Jo pensava i ho continue pensant, que eren dues dones boniques, amb 60 quilos cadascuna i 1'70 d'alçada. Però es veu que necessite anar a l'oculista, perquè el cirurgià quan les va veure va començar a fer una llista de tot allò que els feia falta remodelar. No entenc res. Entre les dues s'havien de fer un total de 16 intervencions, entre les quals, es troben: augment dels llavis, augment dels pòmuls, reducció dels mitxelins de la panxa, augment dels pits, augment de les natges i elevació d'aquestes, liposucció i reducció dels llavis menors de la vagina. De moment aquestes, més endavant ja veurien.
Però allò que més em va sobtar va ser el fet que elles creien que realment els era necessari fer-se totes aquestes bestieses per poder sentir-se millor amb elles mateixes. Però què collons dieu? Moments abans que foren ateses pel cirurgià elles van confessar a càmera que els agradava el seu cos i n'estaven molt contentes, però que la societat i els seus marits doncs les impulsaven a "millorar" i com que tenen diners , doncs ho feien. Mentides, tot mentides. Realment elles que no tenen "ni un dit de front" com dirien al meu poble, perquè són capaces d'operar-se com aquell qui va a tallar-se ls cabells, el que els passa és que tenen una visió de la vida molt limitada en què basen la seua exitència al fet d'assemblar-se com més siga possible a totes les models retocades amb fotoshop (detall que a elles se'ls escapa) i així, creures que ja poden començar a menjar-se el món.
Tanmateix, una d'elles es va atrevir a dir, després del postoperatori que en realitat si ho havia fet era perquè el seu marit li havia demanat, ja que, a ell el que li agrada és veure dones-escultòriques a le revistes i volia que la seua dona s'assemblara a elles. Per tant, ella sense dubtar-ho va pensar que si ella es convertia en una dona com les del Cosmopolitan doncs el seu marit la miraria més. Potser el més lògic no hauria estat canviar de marit, enlloc de canviar-se ella tanta part del seu cos?
Les models que surten a les revistes no són reals. Un exemple que corrobora aquesta afirmació és el de la model Martina Klein que ha fet públiques unes declaracions en contra de l'abús del fotoshop, ja que, ni ella mateixa va estar capaç de reconeixer-se en una portada d'una revista (foto que podeu observar a l'esquerra). Ben bé, podria ser qualsevol model. Ella ha afirmat que el fotoshop és la base de l'èxit de vendes d'aquesta revista però que en realitat ella té taques a la pell, té pigues, té celulitis, té impèrfeccions, com tot ésser humà. Però cal vendre revistes i l'única manera de fer-ho és retocant aquestes imperfeccions. Tanmateix, aquest fet no és bastant present en la ment d'aquells/es que miren aquestes ecultures irreals i que es creuen que aquestes dones existeixen en la vida real.
Seguim amb el documental i la reportera que estava fent la gravació del programa se sotmet a l'avaluació del cirurgià i aquest li diu el mateix que a les altres dues, que necessita fer-se açò i allò. Ella es mira a l'espill i es veu bé, com sempre. Potser una miqueta grassa, però es veu maca. No necessita ni augmentar els pits ni molt menys reduir-se els llavis menors de la vagina. Però no totes les dones són capaces de dir le mateix.
Veritablement, tot el que anava veient m'estava impactant. Però va ser el fet de reduir-se els llavis menors de la vagina el que hem va impactar molt més que tota la resta del documental. Com és possible que hagem arribat a aquest extrem? No entenc res de res. Una de les protagonistes del documetal s'excusava dient que així el seu marit la veuria al mateix nivell que les dones que ell veu a les revistes pornogràfiques. Però el que no sap el seu marit i si ho sap, tant se li'n fot, és que les dones que hi surten a aquestes revistes mostren una vagina retocada pel fotoshop en què tenen tot el pubis depilat i la vagina es redueix al clítoris i res més.
I jo em pregunte on ha quedat el fet de sentir plaer en les relacions sexuals? Preferim una estètica de la nostra vagina adequada a les exigències visuals del mostre marit o preferim quedar-nos amb el que la natura amb molta destresa ens ha donat a cadascuna i gaudir completament del sexe i amb el nostre sexe?
És en aquest moment quan ha d'obrir-se un debat entre plaer o estètica? Un fet molt preocupant és el fenomen que s'ha posat de moda entre les joves de 16 anys a Anglaterra i és reduir-se els llavis menors, sols per estètica i per tindre una vagina idèntica a la de les actrius pornos. El que elles no saben ni tampoc es plantegen és el fet que la majoria de les actrius pornos que surten a les revistes no tenen reduïts els llavis menors en la vida real sinó que el fotoshop els ha fet la feina. Tanmateix elles prefereixen pagar 4000 euros per renunciar al plaer sexual. Perquè no ens enganyem, els llavis en la vagina de la dona són la zona erògena principal que tenim i si l'eliminem doncs el nostre plaer també queda reduït. Però a elles tant els fa, allò que els importa és tindre una estètica vaginal que elles creuen més bonica. Però, jo em pregunte, més bonica per què? Perquè és una moda, ni més ni menys.
Als anys seixanta i setanta, la moda entre les actrius pornos que sortien a les revistes era sortir ams els seus conys tal i com la natura els havia donat. I això era el que agradava, ara el que agrada és veure conys com els d'una xiqueta de 4 anyets. I no és que estiga en contra, cadascuna fa amb el seu cony el que li sembla, però fer-ho sols per estètica, és bastant trist.
Jo recolze i respecte, però us demane que aprenem a decidir per nosaltres mateixes i que no ens deixem influenciar per una societat en què allò que triomfa resulta que no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada