A la feina.
Tant difícil és fer que les dones cobren el mateix que els homes per fer una mateixa feina? Tant complicat és canviar això? Tant? No entenc perquè encara avui en dia les dones cobren menys que el homes fent la mateixa feina, és a dir, tenint el mateix càrrec laboral. És un fet digne de dur a "Cuarto Milenio" perquè el meu respectat Íker Jiménez l'analitze a veure si en troba la resposta. Perquè jo no puc entendre com al 2009 les dones encara som considerades inferiors al homes i per això cobrem menys, però hem de fer la mateixa feina.
Aleshores si fem el mateix que ells per què hem de cobrar menys? Si no fem menys hores que ells per què hem de cobrar menys? Desitge i somnie que un dia no molt llunyà això quede en una annècdota de mal gust.
Els maltractaments.
Si no denunciem no podem aturar aquesta plaga. Tant dones com homes, hem de denunciar qualsevol abús o maltractament, és l'única manera que tenim de defensa. I, tanmateix, no podem dir que siga eficient al 100% perquè com hem comprovat, fins i tot, amb ordres d'allotjament els denunciats han aconseguit assassinar les seves esposes. Alguna cosa està passant en una societat en la qual cada vegada són més les dones joves, d'entre 16-25 anys que tenen parelles que les maltracten i elles enlloc de lluitar el que fan és conformar-se i pensar que els peguen per la seua culpa.
No és culpa nostra si l'equip de futbol preferit de la teua parella ha perdut i ell, enlloc d'oblidar-se'n, el que fa és pegar-te a tu. No és culpa teua si no has pogut fer el sopar perquè has arribat tard de la feina i en el moment en què t'atreveixes a retraure-li que perquè no l'ha fet ell que tenia temps, et pega i et tira al terra. No és culpa teva si ell et maltracta sense cap motiu i et destrossa la vida. No és culpa teva. Però tu tens tota la culpa per seguir amb una home així i decidir convertir la teua vida en un infern. Sí és culpa teva deixar que et pegue i no fer res al respecte. Sí és culpa teva creure que demà ja no et pegarà i que t'estima i que sols ha passat una vegada. A més, al cap i a la fi, el maltractament físic té cura. Però el que no té cura és la por amb què vius dia a dia perquè no t'atreveixes a dir res per si el molestes, perquè tens por de fer alguna cosa per si el destorbes, perquè no saps si d'ací una hora et pegarà perquè li ha caigut un got a terra i tu no hi eres per arreplegar-ho. Saps que així no es pot viure. Saps que això no és la vida que ens mereixem. Tu pots triar seguir amb la por clavada al cos o ser més valenta que ell i viure la teva vida sense una bèstia al teu costat.
Bona nit. Seguia des de fa un temps el blog i, fins a hui, no havia caigut en el xicotet i cojuntutal detall que comparteixes com a petita "pàtria" la Font i Ròtova.
ResponEliminaI, de sobte, m'ha vingut el pensament de "en som més dels que ells diuen i volen", que últimament se'm multiplica, a pesar de Ròtova, a pesar de tot.
Molt bona entrada. Sí, encara, que es donen situacions com les descrites resulta inexplicable. Fa temps pensava q tot canviaria a mesura que les noves generacions renovaren la saba dels dies. Però no. Bé, ací a Ròtova ho pots ben comprovar.