Ja fa una setmana que no veig el meu gat "El meu xic" o "Ankarrero" com l'anomena la meua sogra. Supose que s'haurà mort, el problema és que no sé com. Però m'ho puc imaginar. Ell estava ben menjaet però ja se sap, els animals es guien per l'olfacte i si ha tingut la mala sort de ropar amb un "deliciós" menjar enverinat doncs haurà mort com altres. També fa ja una setmana que no veig la gosseta negra que havien abandonat al carrer i que tothom li donava menjar (jo mateixa) però menjar sa perquè l'animal sobrevisca al carrer el millor possible. Com també sé que feia la carnicera del poble per cuidar-la i alimentar-la. O siga que mentre uns els cuidem; els altres, ens els maten. Un poble molt equilibrat, sí senyor! Sols desitge veure'ls aparéixer un dia o almenys pensar que aquesta gosseta se l'ha enduta la protectora d'animals, sinó n'hi ha per a plorar. No se n'adonen que els amos tenim amor per les nostres mascotes i patim? Sou uns animals els qui esteu fent aquesta bestiesa! Res més.
És una iniciativa molt bona, Aina, segur que salvarà molts animalets. Ja voràs com el gat i el gos que trobes a faltar estan bé. Una abraçada!
ResponElimina